En concret, els nacionalistes proposaran un paquet d’espais a preservar amb la seua adquisició:

En el municipi d’Eivissa, ses Feixes des prat de Vila, amenaçades per les previsions del PGOU i la inacció del Consell; a Santa Eulària, el tram litoral comprès entre Santa Eulària i es Canar, és a dir, els voltants, de cala Pada i de s’Argamassa, on les noves Normes Subsidiàries preveuen la seua urbanització; a Sant Joan, els terrenys de Benirràs inclosos en la urbanització fantasma que hi ha i que el PTI ha resucitat; a Sant Antoni, ses Variades, un dels pocs espais no construïts dels voltants del nucli urbà, el qual necessita d’actuacions similars per poder millorar la seua oferta turística; i a Sant Josep, hi ha diverses possibilitats i totes passen pels nous plans parcials apareguts a la costa compresa entre cala d’Hort i cala Tarida, essent un bon exemple d’espai a preservar el que es troba més a prop de cala Tarida i que els vesins han demanat que no es desenvolupi.

La llista, com es pot comprovar, afecta tots els municipis eivissencs perquè s’entèn que el litoral d’Eivissa segueix estant molt amenaçat, perquè Eivissa viu del turisme i necessita d’aquestes intervencions i perquè l’Estat ha de compensar el greuge comparatiu que significa que mai (ni UCD, ni PSOE, ni PP) ha comprat cap espai amenaçat a Eivissa, cosa que sí s’ha fet a Mallorca, amb la recent compra de la finca de ses Fontanelles, a Palma, o la passada adquisició de Raixa, quan Matas era ministre.

L’Entesa (ENE) creu que la compra de terrenys privats amb valors ambientals però amenaçats per la urbanització no ha de ser la via habitual per a la seua protecció, encara que considera que pot ser una via excepcional –com l’esperit de la mesura proposada- i que en el cas d’Eivissa està més que justificada. També opina que s’han d’exprimir les possibilitats de conservació sense cost quan el desenvolupament urbanístic està mal tramitat o no compleix la legalitat.