|
'La sentència'
Article d'opinió d'Antoni Alorda, membre de l'Executiva del PSM-EN i diputat del BLOC i PSM-Verds, publicat al diari Última Hora
 La sentència contra Bartomeu Vicens és la primera condemna a un aforat que ha dictat el nostre Tribunal Superior de Justícia (en la del túnel de Sóller declarà provat el suborn però prescrit el delicte -i el PP es va quedar els doblers!-). Sense entrar en el cas, convendrem que pot representar una inflexió en la percepció d’impunitat dels càrrecs polítics, un benefici col·lateral, una necessitat, dins la desgràcia d’aquests afers.
Des del cas Andratx, són un grapat els polítics condemnats i molts els casos oberts. Alguna influència hi pot haver tengut el canvi de govern... La continuïtat del PP (que es segueix declarant orgullós del govern Matas) no hagués desenterrat la capsa de cola cao de davall les colfloris, i dúiem camí de què en comparegués una de kellogs entre les faves... i banys turcs i casals... No compartesc que l’aflorament dels casos de PP-UM exigeix la caiguda del govern progressista... amb la conseqüència que el PP recuperi els governs. Em sembla una paradoxa absurda.
Tanmateix, hi ha situacions processals incompatibles amb la tasca política. En aquest sentit, el codi introduït en el pacte de govern és un mínim positiu que ha mostrat la seva operativitat. Ara cal canviar lleis, sense oblidar Antígona: "els déus tenen lleis no escrites que cal servar". Les situacions de Josep Joan Cardona, diputat del PP per al qual la fiscalia demana anys de presó, o la de Maria Antònia Munar, insostenible, perjudiquen l'autoritat del Parlament. La reconciliació de ciutadania i institucions exigeix més.
En aquest sentit, la reacció ciutadana és positiva i un revulsiu en la bona direcció. Això no obstant, em sembla incongruent que la convocatòria de la manifestació a Palma contra la corrupció recomanés el vot en blanc (un punt no necessàriament assumit pels assistents): només han de poder decidir el govern aquells que no estiguin fastiguejats per la corrupció? Sovintegen missatges que, pretenent anar contra "la política", impacten en la línia de flotació de la democràcia.
El que ens cal és la depuració de responsabilitats (individus i partits), però no missatges derrotistes... ni viatges cap a confuses, improbables, arcàdies.
En tot cas, la dimissió de Vicens contribueix a la normalització de la vida política i recompon el joc de forces que varen establir les urnes. La de Flaquer permet creure que hi ha marge per a un govern, i unes polítiques, alternatives a les de l’anterior legislatura. Però encara hi ha interrogants i el temps empeny.
|
)
