|
MIQUEL MELIÀ, EXPLOSIU I REINCIDENT
Article de Nanda Ramon, vicesecretària del PSM-Entesa Nacionalista i candidata del Bloc per Palma, publicat avui a www.tribunamallorca.cat
 La setmana passada el senyor director general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears es va desplaçar fins a Barcelona per demostrar a tothom per què va arribar a aquest càrrec i –sobretot– què és capaç d’arribar a fer per perpetuar-s’hi.
Les declaracions extemporànies han estat repetides abastament per tots els mitjans de comunicació nacional i, a hores d’ara, ja representen el tancament d’or que mereixia el seu brillant pas al capdavant de la planificació lingüística del país en una legislatura particularment brillant: tancament de Somràdio, davallada del requisit lingüístic a l’Administració, desaparició de la Junta Avaluadora de Català, nefast model lingüístic de la televisió pública, Decret de trilingüisme, registre d’opció lingüística...
Si no fos per aquesta trajectòria inequívoca, ens inclinaríem a creure la teoria del lapsus linguae o el lapsus calami –que deu venir de calamitat, supòs–. Per a desgràcia de la seva coartada, però, hem de dir que es tracta d’un cas clar de “convenciment amb l’agreujant de reincidència”. Puc aportar testimonis documentals que proven que ja el 2004 –durant la campanya de les eleccions generals– l’angelet ja relacionava una servidora amb ETA i el terrorisme sempre que podia a les entrevistes públiques que va oferir durant aquella temporada.
A part de calamitós i inoportú, l’il·lustríssim també té fama de vanitós. Una llegenda urbana li atribueix un àlbum on col·lecciona tots els retalls de premsa amb les seves fotos, incloses les dels concursos de la cocacola que presideix. Ara, doncs, s’ha complert el seu somni de fama mundial: si cercau al Google l’esperpèntic binomi “Miquel Melià-ETA”, trobareu ni més ni pus que 13.500 coincidències. Fort, no?
Aquesta és la meva contribució –la que fa 13.501– a aquest rànquing delirant.
|
)
