|
Actualitat
Allò primer que em receptà el cap de redacció d'aquest
diari per a la columna dels diumenges, més curta, més precisa,
més concisa, va ser que havia de tractar de temes d'actualitat,
gens ni mica dels meus crònics enrotllaments, on m'hi sent tant
a l'ample. Però ara mateix he de dir que ja estic fins a set
pobles més enllà dels enagos de l'actualitat de la setmana. Ja
n'estic ben fart d'11 S., de les Torres Bessones, de la Zona
Zero, de Manhattan, (ho sent molt, Woody), del paranoic Bush, del
prepotent Sharon, de les fulanes noces de la filla d'algun
megaloman errat de comptes, fins i tot del bou de Fornalutx,
mirin que els arrib a dir. El que, fins i tot filant una mica
gruixat ara mateix consider criticable, precisament, per actualíssim
és que: des d'una emissora de televisió mesetària (i pública!)
quan han de parlar de Joan Jané, l'entrenador de la selecció
espanyola de waterpolo, la locutora amb tota tranquil·litat
pronunciï: Joan ‘Gein’, Jane, jo Tarzà, tu Jane, o
quan es refereixen a Joan Vehils, periodista esportiu (ex marit
d'Arantxa Sánchez Vicario), li diguin: Joan ‘Beijils’;
o que la Conxa Velasco, entrevistant un rumanès casat amb una
mallorquina, que no parlava castellà, sols rumanès i català,
quan li va dir que ell sols parlava mallorquí de Cala Millor,
ella li replicàs: «ah, sí, usted habla rumano, muy parecido al
italiano, por cierto»; o quan un altre locutor, referint–se
a la passarel·la de moda masculina ‘Gaudí Home’,
pronunciàs: Gaudí ‘Joum’, (com LLAR en anglès) i es
quedàs tan tranquil. I tot allò dels ‘rtur’ per
Artur, ‘lbert’ per Albert, tot plegat em sembla més
que analfabetisme, un insult. Fins i tot, he hagut d'arribar a
sentir a dir, referint–se al pintor català Tàpies: ‘Tapí’,
així, en el francès més exquisit.
Si això que acab de dir no és rabiosa, repugnant, esperpèntica,
merdosa, trista, injusta actualitat, que baixi l'arcàngel Sant
Gabriel i m'ho digui.
|
